5 CÈNTIMS DEL NOSTRE MÈTODE + FAQS
QUÈ VOL DIR PEDAGOGIA DE L'AUTONOMIA?
Tal i com el nom del projecte indica, el nostre principal objectiu és crear, aprofundir i aplicar tot un seguit d'estratègies que permetin als grups i col·lectius amb qui treballem desenvolupar una actitud crÃtica, pro-activa i autònoma d'anà lisi dels seus espais quotidians i dels rols de domini que produeixen i reprodueixen de manera inevitable. La investigació i creació de contingut ha de conduir cap a un ampli ventall de recursos propis nascuts dels objectius de pensar, projectar i dissenyar entorns i idearis inclusius però també per tal de detectar, tractar i resoldre conflictes relacionats amb els rols de poder de gènere, raça, classe, edat, capacitat, espècie...
Per altra banda, hi ha la voluntat d'extendre cap als espais i col·lectius models de treball basats en la cooperació i la multidisciplinarietat, models d'economia feminista on es posa les persones al centre dels objectius i es desmarca de la competitivitat del capitalisme mitjançant l'accessibilitat total a la informació, les cures, l'escolta activa i la participació. Aplicant aquestes prà ctiques es dóna veu i espai a noves estructures de treball i vida més transversals i sanes.
​
Entenem que sense l'assumpció i la posterior responsabilització del propi itinerari que se segueix no pot existir la pedagogia, doncs l'última frontera a treballar i combatre és la dependència de rols externs de facilitació - cal que les eines aportades tinguin una reverberació autònoma futura, ja que sinó es genera una situació de necessitat permanent que impediria la nostra desvinculació dels grups que acompanyem-. Per trencar aquesta necessitat tòxica és bà sic treballar en l'autonomia i la gestió local, per a permetre aprehendre eines que després puguin seguir sent accessibles, compresos i emprats pel col·lectiu en qüestió.
PER QUÈ PROCESSOS DE CREACIÓ COL·LECTIVA?
Els processos de creació col·lectiva són aquells que neixen de la voluntat de compartir les diferents identitats, necessitats i idearis del grup per tal de sumar en la diversitat. És tracta de recorreguts intensos, on la cura de les persones, les relacions i el procés en si esdevenen essencials per tal de que totes les parts implicades en el projecte puguin desenvolupar el seu potencial. És en aquest punt on esdevé vital el procés d’acompanyament i facilitació, aportant les eines, mirades, perspectiva... que ajudin a la creació d’espais segurs sobre els quals construir una visió conjunta en la qual es posi sobre la taula debats essencials com ara els models de lideratge i governança, rols de poder, participació, etc.
​
Un procés de creació col·lectiva treballa, sempre, a partir del que anomenen "Intel·ligència d'Eixam" (Inteligencia de Enjambre), que es basa en el fet que, en un conjunt d'element heterogenis que treballen per un objectiu comú, la seva intel·ligència global no és la suma de les seves parts, sinó que és exponencial degut al treball col·lectiu i el contagi constant entre peces.
La capacitat col·lectiva, doncs, des d'un punt de vista sociològic, és molt superior a les opcions individuals o de grups reduïts, perquè aprofita al mà xim les capacitats comunes per generar un Eixam que hauria de ser evaluat per la seva complexitat d'elements, el seu soroll (entès com la quantitat de propostes dividida per la seva qualitat) i la seva capacitat de resolució i absorció de conflictes interns i externs (des d'un punt de vista de cures i tractament de rols de poder).
L'OPRESSIÓ, ENGRANATGE DEL SISTEMA CAPITALISTA?
Entenem les diferents tipologies d’opressió des d’un mateix espai de lluita, reconeixent i visibilitzant la seva existència ja que cadascuna d’elles és un engranatge clau dins la màquina capitalista i, per tant, generadora de rols de domini. La reconstrucció dialèctica de la Teoria de la Reproducció Social ens mostra com aquestes diferents opressions que anomenem engranatges van encaixant-se, com si d’un rellotge és tractés, per donar corda al sistema. Així doncs, conèixer com cada peça encaixa amb la següent i quines relacions hi ha entre elles és essencial.
Gènere, Sexualitat, Classe, Espècie, Capacitat, Raça... les diferents parts del tot social estan intensament relacionades; medien les unes entre les altres i en fer-ho es co-constitueixen.
Per tal de traçar estratègies col·lectives i autònomes, cal anar a l’arrel d’on neixen els rols de domini i no entendre’ls com a petits incidents aïllats sinó com a resultat d’opressions que estan en constant interacció entre elles.
ECOSOFIA - CURES MENTALS, RELACIONALS I ESPACIALS
Quan ens plantegem els nocius impactes que el sistema capitalista exerceix en nosaltres no podem deixar de pensar en la interacció de diferents opressions ben conegudes: Gènere, Sexualitat, Classe, Espècie, Capacitat, Racialitat... un constant degoteig de desinformació i submissió mina les nostres esperances i enforteix la magnitud opressiva que vivim. Com a éssers que patim aquestes agressions rebem impactes en tres esferes que des d'Estol treballem per reconèixer i assumir-ne el seu cuidat. L'Esfera Mental té a veure amb el nostre ideari, la moral, les pors i el desig. L'Esfera Social ens parla de les relacions, el poder, les responsabilitats. I l'Esfera Espacial en la materialització d'aquests idearis, té a veure amb la producció lirtal de ciutats, equipaments, places i llars.
​
Sols amb una pespectiva que encaixi les tres esferes podrem establir línies de defensa contra les agressions que rebem i crearem espais de confiança per a treballar entorns, contexts i idearis sans i col·lectius.
LIDERATGE I CONFLICTE EN ELS PROCESSOS COL·LECTIUS
Els conflictes són naturals, no els hem de negar. En qualsevol espai, cal prendre consciència de les diversitats i discriminacions, sent conscients que les diferències existeixen i amb el repte que aquestes no generin situacions de discriminació. Des d’ESTOL entenem el conflicte des d’una visió de processos on pren importància el procés de gestió del conflicte i l’oportunitat de regeneració i aprenentatge que pot suposar pel grup.
Des dels processos que acompanyem es treballa per fer visibles i prendre consciència de les actituds de poder que es generen dins un grup per tal de construir models de governança horitzontals i lideratges positius i compartits. És essencial impactar en l'assumpció de responsabilitats individuals davant les nostres relacions vitals i també educar la nostra visió crítica per a detectar i assenyalar-ne els orígens i bases materials. Sols així podrem començar a combatre el bombardeig al que ens sotmeten a nivell mental, relacional i sistèmic.
EL PATI DE L'ESCOLA, EL TERCER EDUCADOR
En un espai escolar es reprodueixen, en major o menor escala, els mateixos rols que podem observar en la societat global: estratificació i jerarquia en els rols, menyspreu de certs àmbits de competències o aptituds, violències i intolerància vers col·lectius concrets, desigualtat d’oportunitats...
En el cas concret dels espais d'esbarjo, els processos educatius que s'hi generen es desenvolupen de forma espontània -donar espai a les opinions dels companys, arribar a acords, establir objectius comuns, sotmetre’s a normes, actuar davant conflictes, crear imaginaris...- esdevenint un espai vertebrador de les relacions socials i lúdiques.
Loris Malaguzzi, pedagog italià impulsor de les escoles Reggio Emilia, considerava l’espai material com a tercer educador -després de la família i la docència-. Tot i així, i ens els espais d’esbarjo en concret, l'atenció que el sistema hi dedica és gairebé nul·la i l'alumnat en pateix les conseqüències amb espais neutres i buits, sense donar peu a la diversió i l'imaginari. És aleshores quan el joc deixa de ser una iniciativa espontània i passa a inscriure’s dins de patrons preestablerts pel sistema, reproduint dinàmiques i rols de poder i domini.
​
Per tal que l’esbarjo i el joc siguin activitats amb una reverberació positiva per a tot l’alumnat cal integrar un ventall d’intervencions físiques i pedagògiques més ampli que treballi per al desenvolupament de dinàmiques més inclusives, comunes i autogestionades.
ESTOL comparteix espai vital, laboral i familiar
ARQUITECTURA DE CONTACTE
ESPAI PROJECTUAL
